Boy-Roca a la Trompa de l’Elefant

Gran clàssica de Sant Benet per on tard o d’hora hi passen la majoria d’escaladors catalans. D’una bellesa indiscutible, traçat original i roca perfecta, la seva seductora línia, que ressegueix la Trompa del petrificat paquiderm, només fa que temptar-nos a ascendir-la. Als llargs fàcils l’escalda és suaument exposada, bona opció per qui vol començar a guanyar “coco” sense patir massa.
Menció especial pel tercer llarg, equipat per passar-ho en artificial, però una meravella si el provem en lliure: una extraordinària placa vertical farcida de foradets i preses cantelludes, que ens obliga a anar fent curtes ziga-zagues a la cerca de la millor opció, que d’altre banda, sempre hi és. 100% recomanable.

Aproximació:

Sortim del Monestir i enfilem les Escales dels pobres fins que arribem al Pla de Santa Anna (si volguéssim estalviar-nos aquesta part de l’aproximació podríem escalar “El Camí de l’Alsina” o “Àrea de servei”, que ens deixa molt aprop de la Plaça de Santa Anna, tot just al Mirador dels Ermitans), en aquest punt ens desviem cap a la dreta en direcció al refugi de Sant Benet. Un cop passat el refugi es passa per una mena de porta de pedra; al cap de poc el camí es bifurca i prenem el de l’esquerra (que porta a l’ermita de Sant Salvador). Veurem la Trumfa a la nostra dreta. Seguirem pujant fent giragonses fins una nova bifurcació amb un corriol que es dirigeix a la Trompa de l’Elefant. La via s’inicia a la part més baixa de la base de la Trompa.

L1(IV-)

Des de la base de la Trompa la primera tirada és una senzilla grimpada en lleugera tendència a la dreta que és fa pràcticament a pèl. La màxima dificultat rau en localitzar la reunió (si prenem com a referència una fissura que va en diagonal cap a l’esquerra situarem la reunió uns metres a la dreta d’aquesta) Trobarem una expansió un metre abans d’arribar a la reunió, assegurança que protegeix el tram més dret d’aquest primer llarg. 45 metres i un parabolt.

L2(IV+)

Sortim de la reunió cap a la dreta fins que el fil de l’esperó ens quedi a la nostra esquerra. Després només cal tirar amunt, sempre per la dreta de l’esperó, gaudint de la generositat del rocam i de l’estètica de la tirada. La reunió es troba a la dreta d’un forat característic. 30 metres i dos parabolts.

L3(6a+)

Sortim per l’esquerra de la reunió i de seguida enfilem recte cap amunt. Hi ha un curt tram de V que és la part més obligada de la via. Un cop superat arriba la secció d’Ae. Si decidim provar en lliure (del tot recomanable) no haurem d’anar sempre per la línia d’expansions. Fent ziga-zagues trobarem bons forats i cantells essent un bon tram de continuïtat força estètic. El tram clau del llarg és troba al darrer terç de la tirada, on haurem de superar una panxa amb molt pocs peus. Un cop superada la panxa resten uns agradables metres fins la tercera reunió. 25 metres i 17 expansions.

L4(IV+)

Iniciem la tirada recte amunt, superant un curt tram vertical amb bona presa per de seguida, sobre terreny més inclinat iniciar una lleugera diagonal a la dreta. Superem un fàcil llavi i arribem a la reunió. 25 metres i quatre parabolts.

L5(IV)

Sortim de la reunió per terreny inclinat i sobre un rocam de primera categoria, amb bons merlets i còdols cantelluts per de seguida arribar a la reunió cimera. 15 metres i dos parabolts.

Descens:

Desgrimpem uns metres per la banda oest. Agafem una canal que ens deixa a unes rampes fàcils que ens menen fins al camí de Sant Salvador.

El que més m’ha agradat:

• Línia clàssica, lògica i ràpida de fer.
• Tercera tirada, un magnífic llarg de continuïtat sobre bona roca.
• Rocam excel·lent.